Quan mataven pels carrers

L'autor
Joan Oller i Rabassa va nèixer a Barcelona l'any 1882. Advocat de professió, de jove ja s'interessà per la literatura i va col.laborar en diversos diaris. La novel.la és el seu fort, i és com a novel.lista que el seu nom va cobrar prestigi. L'any 1931 va guanyar el Premi Fastenrath amb la més famosa de les seves novel.les: "Quan mataven pels carrers". Morí el 1971.

L'obra
Ambientada a la Barcelona dels anys 20, recull les tràgiques convulsions socials d'aquell moment.
La història esdevè entorn dues figures, Claudi i Fe, i al voltant d'elles giren una sèrie de personatges. L'autor mostra les seves il.lusions i els seus dolors i els presenta com uns personatges humans i reals.
Si bé al principi Claudi és idealista, al final ens defrauda per la seva indiferència i panxacontentisme.

En referència a això, en Leandre Amigó, crític literari català, al seu pròleg ens diu:

"No és aquesta, però, la tragèdia de bona part de les ànimes exaltadisses? Al nostre entendre, la figura de Claudi és ben real. Quants en trobaríem al nostre país, d'individus semblants a Claudi!"

En canvi, la figura de Fe es mostra idealista i plena de voluntat. Malgrat les seves idees anarquistes, l'autor l'envolta d'un sentiment de tendresa que ens la fa compadir.


Cal destacar també que l'autor no té la intenció d'ensenyar cap doctrina ni defensar cap idea en concret en aquesta novel.la. Senzillament pinta ambients, mostra caràcters i parla de tot, amb aquella bellesa que caracteritza una veritable obra artística.