Mossegar-se la cua

Sobre l'obra
Si analitzem les circumstàncies socials i polítiques que hi havia en el moment d'escriure i publicar la novel.la, podrem adonar-nos que el conreu de la novel.la policíaca en llengua catalana no estava normalitzat en absolut, i tot just començava a poder-se llegir alguna cosa.

En referència amb això, l'any 1961, Manuel de Pedrolo, en una entrevista publicada a Serra d'Or deia:

"Seria molt convenient tenir entre nosaltres uns quants conreadors professionals de la novel·la policíaca, la qual es mereix un lloc al costat de les altres modalitats narratives. No dubto pas que aquest tipus de literatura podria guanyar-nos uns centenars, uns milers i tot, de lectors, ara poc familiaritzats amb el català escrit i massa mandrosos per a lliurar-se a l’esforç que, a llur entendre, suposa el fet d’abordar un llibre de més tonatge literari. L’incentiu que sol oferir la narració policíaca de segur que els ajudaria a vèncer totes les dificultats, sovint imaginàries, que ara els mantenen al marge del nostre cens de lectors."

Aquesta actitud de servei era una de les motivacions a l'hora d'escriure novel.les d'aquest gènere.
Malauradament el context polític d'aquell moment no li oferia un bon acolliment. La dictadura franquista eliminava el fet diferent amb una brutalitat només comparable a la repressió política. A la reivindicació d'utilitzar la llengua catalana com a vehicle d'expressió, també cal afegir la situació de mutisme amb el qual s'havia de viure front a certs temes. Així com que ningú no podia parlar de la policia real, repressora, que utilitzava la tortura com a element habitual de les seves pràctiques, i per tal de construir una novel.la versemblant, va recòrrer a diferents formes. Utilitza personatges com un detectiu o bé explica la història des del punt de vista del culpable i la policia que acaba per descobrir el misteri es tracta com si no tingués res a veure amb la policia franquista.