Com a curiositat:
A l'èxit que va obtenir la novel.la en publicar-se, se li suma també la repercussió mediàtica que va tenir amb l'assassinat de John Lennon. En Mark Chapman, assassí de John Lennon, estava obsessionat amb aquest llibre, s'identificava amb aquell jove rebel i decebut. De fet, la mateixa tarda que l'havien de detenir, va entrar en una llibreria i se'l va comprar. Volia deixar el seu testimoni, així que va escriure-hi: "aquesta és la meva declaració".
La crítica:
La crítica sobre aquest llibre està molt dividida. Com tot, hi ha els defensors i els detractors. El llenguatge espontani i planer provoca una reacció ambigua: es mediocre o natural? el fil argumental es pobre o bé íntim? si busqueu una mica de referències, veureu que el debat està assegurat.
N'hi ha que diuen que està sobrevalorat. Potser sí, hi he estat rumiant força estona, però a mi la novel.la em va agradar. Crec que és a propòsit aquest llenguatge tan tosc i penso que no és pas tan fàcil d'utilitzar-lo quan es tracta d'expressar sentiments tan complexes com la inquietut i l'angoixa que aquest jove sent en el seu camí cap a la maduresa.
A títol de nota vull dir que aquest llibre el vam comentar al Club de Lectura format per unes quantes joves inquietes i curioses durant l'any 2008.
Noies espero les vostres reflexions!! aquest bloc l'hem de fer entre totes! espero que la Mar doni el xiulet de sortida per iniciar el nou curs.
divendres, 19 de setembre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada