Gerard Vergés, escriptor tortosí.

Pòntica

A Ovidi, desterrat a la Mar Negra

Juro pels déus i com em dic Ovidi
que el meu delicte sobrepreu tributa.
Fins i tot he pensat en la cicuta
o en el sagrat verí d'algun ofidi.

Però —accident mortal o suïcidi—
temo l'alè d'aquella mala puta
que es diu la Mort, tan fètida i tan bruta
que a la Vida li prec que no m'oblidi.

Dolça és la Vida. Jo que l'he fruïda
sense posar-li límits ni frontera,
afirmo que no hi ha do com la Vida.

Però, passats deu anys d'amarg exili,
el meu ànim, oh Cèsar, desespera.
¿Quan salparà de Roma el meu navili?


Posa un poema de Vergés al teu bloc! Amb motiu de l'homenatge que rebrà demà a Tortosa l'escriptor Gerard Vergés, Emigdi Subirats ha proposat penjar fragments de la seva obra als nostres blocs.