Seguint amb aquesta novel.la, m'agradaria deixar constància d'algunes frases que personalment m'han fet rumiar. Una d'elles:
"Una cosa em va deprimir una mica mentre feia les maletes. Hi vaig haver de fotre uns patins de gel nous de trinca que la meva mare m'havia enviat no feia ni dos dies. [...] Em va comprar els patins que no eren-jo volia patins de carreres i me'ls va comprar d'hoquei-, però em vaig posar trist de totes maneres. Gairebé sempre que algú em fa un regal, m'acaba entristint."
considero que és un fragment molt íntim i sincer del protagonista que, darrera la indiferència aparent, revel.la un cor sensible.
dilluns, 22 de setembre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada