diumenge, 21 de desembre del 2008

Històries de la mà esquerra

L'autor
Jesús Moncada va nèixer a Mequinensa l'any 1941. En la seva obra recrea, entre el realisme i la fantasia, el passat de l'antiga població de Mequinensa (ara soterrada sota les aigües del riu Ebre).
Va escriure tres reculls de narracions: Històries de la mà esquerra (1981), El Cafè de la Granota (1985) i Calaveres atònites (2000) i tres novel·les: Camí de Sirga, La galeria de les estàtues i Estremida memòria.
Va morir l'any 2005 a Barcelona.

L'obra
És un recull de breus narracions la majoria de les quals giren entorn d'una mateixa constant: recuperar mitjançant la paraula escrita els records d'infantesa i joventut de l´autor, una manera de viure i de fer d'una zona concreta de Catalunya: la franja catalana d'Aragó. Moncada retrata així les generacions que el van precedir, els miners, els llaüters que baixaven per l'Ebre, les tertúlies dels cafès, els enterraments...

4 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

un llibre esplèndid que coemntarem al Club de Lectura de Tortosa el mes de març

rebaixes ha dit...

Maria, és un autor fantàstic, jo he llegit solament Camí de sirga i creu que vaig gaudir de valent.
Fa dies que no et veiem, bé la feina és la feina./ Felicitats amb Pau, Amor i llibertat i que la Crisis mori aviat. Bona nit. Anton.

rebaixes ha dit...

Siguis on siguis et sento a prop.
de Tv. To. no hi ha massa camí.
No és camí desert si no amb fonts i arbres, i cultius i... Bones festes repeteixo.Anton.

en Girbén ha dit...

Per atzar, avui he encertat el teu comentari al capítol de "L'Empriu" on dic del meu pas per Sant Blai del teu poble (no tinc connectat l'avís de comentaris i és un bloc rar per conclòs, que no acostumo a obrir mai). Ara te'l vull agrair passant per casa teva.
La vigoria de Moncada és inesgotable, deu ser que s'abeurava de l'Ebre.
Mon avi hauria pogut sortir a una de les seves històries, bé va haver de marxar de Miravet perquè sa mare s'ho havia gastat tot amb els carlins. A peu va venir a Barcelona amb quinze anys i, dies després d'arribar-hi, pel carrer, un gos se li llençà al coll. Era el seu, que l'havia seguit, buscat i feliçment trobat.